Josefina (Jaén)

L’entrevista li vaig fer a l’àvia del meu nòvio. Es diu Josefina, ha nascut a Jaén i va vindre a Catalunya amb 8 anys. Li va costar molt poc adaptar-se aquí, l’idioma va ser molt fàcil aprendre’l perquè estava parlant amb tots i poc a poc en sabia més. Va marxar de Jaén per vindre a Catalunya amb el seu pare i amb 14 anys va treballar en una merceria.

Va vindre amb un camió destapat, passant molt de fred i la seva situació personal va ser jove així que normal. Quan va venir a Catalunya a la seva família li va semblar bé, perquè s’anava amb el seu pare i no marxava sola. El problema que va tenir va ser quan van venir estava molt incòmoda perquè hi havia quatre persones a la mateixa habitació i a ella allò no li agradava. A ella li agradava estar a una habitació sola sense ningú però no va poder ser. La veritat es que poc a poc ha pogut integrar-se a Catalunya amb molta voluntat. 

Va ser molt ben tractada, estava molt contenta perquè li van tractar molt bé La primera feina la va començar amb 8 anys fent paquets i després al sortir de l’escola anava al carrer Galileu i feia paquets de Mango... A la tarda havia d’anar a l’escola fins les 22:00. La seva situació actual és molt bona, es molt feliç perquè te 2 néts, 2 fills i el seu gendre. A ella li agradaria canviar d’aquest país que tots es portin bé, que ens deixin viure i treballar, tindre salut i portar-nos com germans. Va escollir aquest país perquè des de petita Catalunya li va agradar molt. 

A mi m’agradaria molt anar-me’n d’aquest país però a ella l’hi és totalment indiferent. Li agrada Jaen però per ella es millor Catalunya. Si pugues fer marxar enrere llavors ho tornaria a fer. Ella no renuncia del seu poble però ha estat tota la vida aquí i per això se sent catalana. Apart, s’ha guanyat la vida aquí i la veritat es que esta molt contenta d’aquest país. 

Ella si va complir les seves expectatives perquè es va casar i està molt feliç, porta quasi 65 anys casada i 30 de nuvis i ella està vivint amb el seu marit que mai la deixa sola. Aquest estiu va marxar una setmana amb les seves germanes al seu poble i va estar recordant on va néixer i es va emocionar molt. 

No portaria a la seva família aquí a Catalunya perquè han mort quasi tots, solament queden les seves germanes i pocs mès.